La formació és una ferramenta essencial de les micro empreses (menys de 10 treballadors) i de les pimes. I ho és tant per al seu desenvolupament com, en temps de recessió, per la seua reformulació estratègica. Els emprenedors d'estes organitzacions, així com els directius de les mitjanes empreses, ben bé que ho saben; en moltes ocasions, però, els seus intents de portar a terme plans de qualificació del capital humà troben nombroses dificultats.
En primer impuls que podem tindre és dir que hi han manca de recursos. I és cert. No sols per què els recursos sempre són escassos, per definició, sinó que, a diferència amb les grans organitzacions empresarials, no es té accés ni al nombre de fons financers ni, i això resulta sempre més problemàtic, el personal propi per poder realitzar amb garanties accions formatives en el lloc de treball. Aquesta darrera percepció és viu com real, objectiva i insalvable. Alguns diuen que és una característica idiosincràtica de les empreses menudes. He d'expressar amb claredat que no estic d'acord. Primer perquè sent la formació una inversió deuria estar contemplada en el pla anual d'accions estratègiques, com ho és la compra d'una maquinària nova o la reestructuració d'una línea de producció. I, segon, perquè cada objectiu formatiu requereix i així ha de planificar-se amb les circumstàncies concretes. Possaré dos exemples. U, quan s'adquireix una ferramenta o una maquinària nova hem de contractar no soles el seu transport i la seua instal·lació sinó també la formació de l'operari que es va a fer càrrec d'ella; i ho farem amb el proveïdor que ens la vent. Dos, si en l'empresa hem arribat a la conclusió que cal centrar-nos-en a fer allò que sabem fer i podem posar-li un valor afegit, està clar que la resta hem de subcontractar-lo fora o crear aliances estratègiques amb altres empreses que ens complementen. Aquesta darrera formula és una possibilitat poc explorada per les micro i pimes, però de segur ha de tindre un gran recorregut. Per què no tindre partners, que es com s'anomenarien les empreses aliades a la nostra, en el tema de la gestió de recursos humans per la captació, la capacitació i la motivació?
Fa unes dècades els responsables del personal a les empreses aprengueren que amb la qualificació que aportava l'operari, quan era captat per l'organització, no era suficient. Al camp d'un temps determinaren que calia una formació específica que el mantinguera competitiu. Es va imposar l'alternança treball-feina, concretades a la fi en algunes hores al cap de l'any, fent-lo tornar a les aules. I, per unes o altres aules, passaven tots; des del primer fins a l'últim treballador i directiu. Era clar que en el temps de formació no es podia produir i en temps de producció no es formar.
Temps després aquest mateixos responsables de personal s'adonaren que no sempre aquella separació les era precís ni convenient; per això dissenyaren procediments per al reciclatge en el propi lloc de treball. Pel temps, se'n desenvoluparen tècniques valuoses i amb resultats excel·lents. El treball amb suport, el modelat, la tutoria (couching), el consell professional (mentoring), són algunes de les tècniques que s'han anat estenent amb major o menor profusió entre el teixit empresarial del nostre país. El resultat, de tot plegat, és que hui la nostra societat disposa de les tècniques i els professionals per poder fer front a aquelles situacions adés comentades. Tanmateix, no tots els empresaris es venen beneficiant. Novament són els menuts empresaris als qui aquestes solucions no arriben.
Però altres dificultats hi són també a les micro empreses i les pimes que impedeixen la implantació de plans de formació amb efectivitat. Alguns parlen que aquestes empreses tenen l'avantatges de mantindre una major flexibilitat estructural. El ben cert és que la percepció que tenen els seus responsables és que l'urgent s'anteposa a l'important; que una hora de no producció es un temps de despeses; que la flexibilitat tan sols és indefinició dels llocs de treball i de les responsabilitats exigibles; que el control real sols és efectiu si hi ha una presència física de l'empresari a l'empresa; que la producció és una simple qüestió de temps d'estància física del treballador en el seu lloc de treball; etc. Soc de l'opinió que uns i altres no encerten en el diagnòstic, però s'allunya de l'objectiu d'aquest article l'abordatge d'estos temes.
