Proposem la lectura d'aquest text per fer-ne un comentari posterior.
L’ENERGIA DEL PENSAMENT POSITIU
És probable que la realitat tingui infinitat de lectures, moltes sensacions, moltes formes de ser sentida i entesa.Les situacions es poden pendre a la lleugera, a la valenta o en multitud d’espais intermitjos. Una persona pot acabar rient o plorant per la mateixa situació. –Qui no va plorar un dia per una circumstància que més endavant va comentar entre riures, despullant-la del dolor que en el seu dia va sentir?.Cada idea, cada judici que entra al pensament ens condiciona. La gravetat o lleugeresa d’ una situació depèn de quant ens solca a la vida. Certament, la capacitat de passar pàgina, d’ actuar com el samurai, que cada dia mor i reneix quan es lleva, és un poder admirable. No carregar res a les espatlles, deixar anar. Confiar en la vida.Hi ha milers de persones al món que viuen acceptant el seu destí però hauriem de parar-nos a sentir si la ment és tan poderosa com per arribar a convertir les visualitzacions en realitat. Es una incógnita per a mi. És allò que diuen: "ves en compte amb el que sommies, pot acabar fent-se realitat". Així doncs, segons aquesta premisa, segons com llegim la realitat, que és el judici que en fem, l’esperança o la crítica que hi posem (optimisme o desencís), les situacions es desenvolupen afectades pel pensament, la primera vibració de les nostres percepcions.Recentment, en un taller literari impartit per un profesor de filosofia Zen, explicaven que hi ha dues maneres bàsiques de dirigir la nostra vida. Una, creient que en som els protagonistes absoluts, els que fem i desfem. Un altre entenent que la vida és la protagonista i que hi ha moltes "forces" que actúen. No tenim el poder, nomès l’ aconseguim quan podem aceptar el que hi ha a la nostra vida i perseverem imaginant la direcció que volem reempendre. Llavors, per qui tingui el valor, esdevé la màgia de la vida.- Com podem mantenir aquest esperit?. Aquesta és una bona pregunta que nomès el cor pot respondre. La importància personal que ens donem ens amarga la vida. Les expectatives ens fan èssers frustrats. La comparació ens fa desitjar, imbuits per una falsa idea que ens diu que la imatge d’ èxit que li veiem al veí ens donarà la felicitat, si fos nostre....Tots sabem, que quan aconseguim el que desitgem surt un forat nou a la nostra vida, un altre desig, una carència....- Com seria no desitjar res i confiar en que la vida ens porta el que necessitem? (heu provat de imaginar-ho?). No vol dir quedar-se al sofà de casa, no. El que vol dir es moure’s i buscar però més aviat posant-se als llocs per deixar que l’ energia ens obri portes si toca, si allò és per a nosaltres. I deixar de tenir idees preconcebudes sobre el que és millor o pitjor, el que volem, el que necessitem.Aquesta mirada a la vida posa la pell de gallina, oi?. Ens sentim massa responsables de nosaltres mateixos, massa sols, massa desamparats, desconectats de tot com si fossim illes ignorants i issolades. Però l’energia diu que no ho som. Que els àtoms d’ aquesta taula sobre la que escric podrien ser meus i que quan penso en una persona ella pensa en mi i a vegades em truca, o no ho fa, o d’ altres fets que anomenem "coincidències".No sé d’on surt la fe. Aquesta força conectada a allò que és invisible i que porta la pau a l’ esperit, al cos. "La fe mou muntanyes", és una dita molt antiga i no hauriem de menysprear la sabiessa que ve de lluny.Sense por tot canvia.La gran aventura és fer d’aquest pensament una actitud. Implica fer una neteja i abandonar prejudicis. Deixar-se sentir i actuar. El camí per abandonar la por i seguir a la fe no es pot explicar en un manual. És un pas endavant, un experiment, una porta precintada que una vegada que s’obra de veritat ens deixa a l’ àmpar d’una altra lògica, despullats, en mans d’ una energia nova. S’ ha de ser un valent o senzillament estar en una situació "d’espasa i paret", que és quan la vida més ens impulsa.Hi ha situacions que no es poden entendre. Sovint tenim la necessitat d’entendre-ho tot. Una expectativa més que ens dona frustració o dubtes que immovilitzen.Comencem per no voler entendre, per aceptar on som, per aceptar que és on l’energia ens ha portat, sino no hi seríem. Hem de tenir fe en que estar en aquest lloc o situació és una oportunitat, de cap manera una desgràcia.Aquesta és la primera llavor a plantar al nostra pensament. Fem-ho i observem.És la terra sobre la que llaurar pensaments, projectes. I com es fa amb la llavor d’una planta, alimentar-la cada dia esperant que creixi però sense perdre el son per aconseguir-ho, gaudint del seu creixement, de les senyals del dia a dia, sempre atents i observadors.Potser reguem la terra seca i la cuidem amb alegria, perseverant i un bon dia inesperat surt una flor.
