La superació de la crisi econòmica actual se seurà sobre noves bases de desenvolupament social, laboral i productiu que, al nostre entendre, estaran marcades, si més no, per:
- Un nou impuls per la regulació de les relacions laborals semblant als dels anys cinquanta i seixanta dels Estats del Benestar, però atenen elements de flexibilitat laboral de caràcter funcional: d'horaris, conciliació vida familiar i laboral, mestissatge del temps productius i temps formatius, enriquiment de llocs de treball, estructures organitzatives més planes, ...
- Singularització del sistema retributiu, més ajustat a l'aconseguiment d'objectius, el desenvolupament de la carrera professional i la participació en equips de millora o d'autogestió.
- Augment de la terciarització del mercat, incidint en serveis de valor afegit: qualitat total i excel·lència, pensament estratègic, PRL, RSC, etc.. Reconversió del sector industrial en formes respectuoses amb el medi ambient i del sector agroalimentari amb la incorporació de la biotecnologia.
- Nou paper dels agents socials i econòmics implicant-se en la gestió de les corporacions empresarials. Gestió dels mercats de treball sobre bases de mercats locals de treball, prioritzant el pactes locals per l'ocupació i el desenvolupament. Estructures organitzatives més planes que comporten lideratges més multinivell, delegació de funcions, formes de producció en xarxa, etc. Tot això comporta un nou paradigma de relacions laborals però també nous perfils competencials i de desenvolupament de les carreres professionals.
Sobre estes premisses la qualificació del personal i el manteniment d'aquesta qualificació professional serà un element inqüestionable pel futur competitiu de l'empresa. A més a més, la qualificació dels treballadors, del personal tècnic i dels directius no sols vindrà determinada per aquella adquirida en els aprenentatges formals (formació reglada: ensenyament secundari o universitari), sinó també des de la formació professional ocupacional i continua (formació no formal), com també amb els aprenentatges informals al lloc de treball (itineraris formatius, carrera professional, etc.) o en altres contexts. Tots elles requeriran d'una acreditació i normalització per fer més àgil la transferència de coneixements i la mobilitat laboral. És aquest un tema que Administracions Públiques, Col·legis Professionals i Organitzacions sindicals i empresarials han de posar-se les piles.
En este àmbit, per poder planificar l'adquisició de competències (i la seua gestió des dels departaments de personal) o per poder realitzar un treball d'assessorament vocacional, d'orientació professional o de tutorització de la carrera professional, ens cal poder identificar aquelles que seran majorment demandades pel mercat de treball. Des del nostre entendre aquestes seran les següents.
- Coneixements tècnics: ús de programaris específics per cada sector, família professional, ocupació i, fins i tot, lloc de treball, etc.
- Coneixements idiomàtics: el domini d'un plurilingüisme i la pluriculturalitat nugada a ell, etc.
- Competències relacionals: millora del capital social o xarxa de contactes, empatia, comunicatives, etc.
- Competències organitzatives: lideratge, gestió d'equips a distància, gestió del temps, atenció a la diversitat, treball en xarxa, teletreball, responsabilitat social corporativa, prevenció de riscs laborals, etc.
- Competències motivacionals: determinació d'objectius, flexibilitat del sistema retributiu, automotivació, etc.
- Competències directives (no soles per directius): processos de presa de decisions, afrontament de l'estrés i l'ansietat, direcció d'equips, ètica professional, etc.
