dimecres, 22 d’octubre del 2008

ELS ERRORS ES PAGUEN



De vegades, fins i tot amb la fallida, és com acaben les errades dels emprenedors. Però, tot i que de l'erro també cal extraure aprenentatges, millors si podem evitar-los, veritat?

 En la gènesis del projecte empresarial les fallides són menys traumàtiques, perquè sobre el paper resulta més fàcil fer i desfer, a més s'arrisca una quantitat de cèntims molt menor. Però una vegada el projecta ha encegat la porta l'estadística és esgarrifosa. Que els primers anys són els més complicats, entra dins de les previsions lògiques, que sempre es compensaran i es recordaran com els anys de més il·lusió, més empenta, més dedicació. Tanmateix, dic que són complicats perquè la inexperiència o l'estat novell ja ho porten. Posem dades numèriques als fets.

 Les estadístiques ens indiquen que el 20 per cent de les empreses desapareixen el primer anys de vida. El 35 per cent no aconsegueixen arribar als dos anys de funcionament. El 50 per cent tancaran les portes durant els primers cinc anys d'activitat. Després tot serà més fàcil: al sisè any un 35 per cent, al setè un 20 per cent. És doncs a partir del primer lustre de vida quan la probabilitat de tancament va minvant.

 

Sempre s'ha dit que a València no sap ploure: o et morts de sed o t'ofegues amb la riuada. Quan un emprenedor constitueix un projecte empresarial és fàcil mullar-se els peus amb les pluges, però amb un tutor d'empresa serà molt difícil que la riuada se l'emporte. Si no tens tutor, cerca-te'l-en. Si el que vols és jugar a la ruleta russa, si més no, llegeix aquest breus consells. No puc fer més per tu.

 GUIA PER EVITAR LES ERRADES MÉS HABITUALS DELS NOVELLS EMPRENEDORS

 

1. Una bona idea de negoci, no sempre és una oportunitat. Soles les oportunitats em donaran la possibilitat d'aconseguir els objectius empresarials.

2. Planifica tot el procés, fit per randa. No ho deixes a la improvisació.

3. Que el teu optimisme com emprenedor no et faça vore miratges. Cal ser realista, el millor és contrastar-hi tota la informació.

4. Cal preveure totes les necessitats (recursos i capacitats) fins, si més no, que el negoci obtinga guanys. Cal assegurar-se la liquiditat pels primers tres anys.

5. Cal estudiar el producte (be o servei) a oferir als clients. Saber què necessitats va a cobrir, què productes són complementaris i substitutius, què avantatges i desavantatges pot percebre els clients potencials dels teus productes.

6. Un Pla d'Empresa, no sols d'un de viabilitat, que també, resulta essencial. Sabras amb detall on vols anar, en què comptes i quines dificultats previsiblement et trobaràs. A més, et serà una excel·lent carta de presentació si cercles finançament extern.

7. Per tant, cal conèixer el mercat on vols entrar. Cal saber si hi ha un mercat complementari, si és un mercat madur o jove, si és competitiu. Quin nivell tecnològic és l'habitual, etc.

8. Cal disposar dels recursos i capacitats adients al negoci. recursos materials i financers. Capacitats i competències personals: tècniques o professionals, de maduresa, de relacions socials, etc. La formació inicial és imprescindible però caldrà comptar amb el reciclatge necessari.

9. Cal disposar d'un capital social, és a dir, d'una xarxa de relacions personals que et permeta comptar amb els primers clients i/o que t'ajuden a localitzar-los. Si no disposes dels suficient capital social, un soci et serà de molta utilitat, però d'un que et proporcione els contactes aliens que necessites.

10. Si cal incorporar empleats, o socis capitalistes, cal portar un procés tècnics de selecció. Cal tenir en compte que familiars i amics no són, per se, qualitats suficients per ser uns bons candidats. Cal, però, racionalitzar el procés de selecció: deixat assessorar.