Des del decenni dels huitanta, quan el President J. Delors va presentar el Llibre Blac de l'Ocupació va incloure el que anomenà "Nous jaciments d'Ocupació". Es clar que des d'aleshores aquets primer llistat ha canviat, actualitzant-se. Alguns d'aquells nínxols d'ocupació, i potencial creixement econòmic, s'han consolidat i d'altres han evolucionat cap noves formes o s'han vist alterats per l'aparició de noves tecnologies. A més a més, els canvis i moviments demogràfics, els nous coneixements i noves tècniques i, per damunt de tot, les noves necessitats, fan que isquen noves oportunitats ocupacionals i de negoci.
Anticipar-se al futur és la funció dels responsables de la visió estratègica de l'empresa. Però dibuixar nous escenaris possibles, sent necessaris, no deixa de ser una tasca complexa que soles els equips més preparats arriben a assolir.
La configuració del futur ningú la sap. Però si ben bé observem amb deteniment el present, tenim en compte el passat i som sensibles al canvis socials, econòmics, tecnològics, etc., aleshores podem aventurar-nos a fer un dibuix. Aquest sempre serà imperfecte (futur imperfet) i sempre serà a curt o mig termini. Tot i així, tot i les limitacions que suposa mereix la pena l'esforç. Aportem el nostre punt de mira, per un termini de fins al 2015, en els jaciments d'ocupació i el seu potencial generador de riquesa i de desenvolupament professional.
Les ocupacions amb major potencial les presentem agrupades en quatre grups generals: noves tecnologies, serveis corporatius, acció social i esplai i cultura. des del primer grup hi són principalment el sector industrial i el de la investigació aplicada a la industria, diferenciant-se així dels altres tres grups que pertanyen al sector terciari. El segon grup correspon a l'activitat productiva transversal a qualsevol sector i a qualsevol tipus d'empresa, i tradicionalment s'ha lligat al staff d'aquella o a serveis externs, però que aporten un alt valor afegit al compte de resultats. El tercer grup respon al desenvolupament de la universalització de determinats drets (educació i sanitat, al segle XX, i atenció social, al XXI). El quart i últim grup és presenta com l'inici d'una tendència que poc té a vore amb el turisme de sol i platja de les dècades passades, sinó que es presenta com la reformulació d'aquella.
Alguna consideració comú a tots quatre grups cal fer-ne. Se sostenen sobre la base de la incorporació de paradigmes de direcció estratègica, de qualitat total, de desenvolupament sostenible i respecte al medi ambient, de visió global amb una actuació local i, sobretot, el coneixement i la responsabilitat social com valors superiors en el món socioeconòmic. Des d'aquesta vessant, la crisi econòmica de hui, tant del model internacional financer, com del model productiu amb sectors tractor, ha posat de manifest la ineficàcia d'aquets pel futur immediat.
Anticipar-se al futur és la funció dels responsables de la visió estratègica de l'empresa. Però dibuixar nous escenaris possibles, sent necessaris, no deixa de ser una tasca complexa que soles els equips més preparats arriben a assolir.
La configuració del futur ningú la sap. Però si ben bé observem amb deteniment el present, tenim en compte el passat i som sensibles al canvis socials, econòmics, tecnològics, etc., aleshores podem aventurar-nos a fer un dibuix. Aquest sempre serà imperfecte (futur imperfet) i sempre serà a curt o mig termini. Tot i així, tot i les limitacions que suposa mereix la pena l'esforç. Aportem el nostre punt de mira, per un termini de fins al 2015, en els jaciments d'ocupació i el seu potencial generador de riquesa i de desenvolupament professional.
Les ocupacions amb major potencial les presentem agrupades en quatre grups generals: noves tecnologies, serveis corporatius, acció social i esplai i cultura. des del primer grup hi són principalment el sector industrial i el de la investigació aplicada a la industria, diferenciant-se així dels altres tres grups que pertanyen al sector terciari. El segon grup correspon a l'activitat productiva transversal a qualsevol sector i a qualsevol tipus d'empresa, i tradicionalment s'ha lligat al staff d'aquella o a serveis externs, però que aporten un alt valor afegit al compte de resultats. El tercer grup respon al desenvolupament de la universalització de determinats drets (educació i sanitat, al segle XX, i atenció social, al XXI). El quart i últim grup és presenta com l'inici d'una tendència que poc té a vore amb el turisme de sol i platja de les dècades passades, sinó que es presenta com la reformulació d'aquella.
Alguna consideració comú a tots quatre grups cal fer-ne. Se sostenen sobre la base de la incorporació de paradigmes de direcció estratègica, de qualitat total, de desenvolupament sostenible i respecte al medi ambient, de visió global amb una actuació local i, sobretot, el coneixement i la responsabilitat social com valors superiors en el món socioeconòmic. Des d'aquesta vessant, la crisi econòmica de hui, tant del model internacional financer, com del model productiu amb sectors tractor, ha posat de manifest la ineficàcia d'aquets pel futur immediat.
