dilluns, 20 d’octubre del 2008

ESCODRINYAR EL FUTUR DEL MERCAT DE TREBALL (1)

Vinc observant, durant els últims dotze mesos, una tendència decreixent de l'oferta d'ocupació qualificada, no comparable però a la que hi cau entre població sens qualificació. Així, al mes de maig d'enguany se situa en un 3,3% la demanda de treball, el que representa una disminució del 4,05 % respecte al mateix període de l'any anterior. Aquestes dades són del Balanç d'Ocupació Mensual d'Infoempleo & Randstad i cal diferenciar-les d'aquelles que ens proporciona l'EPA o les entitats públiques d'intermediació laboral (Servef, Inem, etc), per quan són elaborades a partir de les ofertes de treball aparegudes a la premsa estatal i al portal web. Sempre és important resenyar la font.

 

Aquest fet posa de relleu com la crisi econòmica ha pres embranzida arribant, fins i tot, als treballadors més qualificats. Amb aquest context general, però, cal assenyalar com, per primera vegada, el sector productiu que major generació d'ocupació és el dels serveis a l'empresa i, específicament, els serveis de consultoria i assessoria en àmbits tan diversos com els financers, l'alta direcció,  els recursos humans o la incorporació de les TIC. Tan és així que l'absorció de treballadors qualificats per aquest sector està superant a d'altres de més tradicionals com la construcció o la indústria.

 

Per titulacions, l'oferta d'ocupació d'universitaris se situa en un 32,17% i de titulats de cicles formatius en un 32,07%. Observem com entre tostes dues dades constitueixen el major volum de l'oferta del mercat. És a dir, continuen el mercat qualificat reclamant un major nombre de treballadors que aquell de no qualificat.

 

Per categories professionals, els tècnics són els més demandats amb un 37,08% de l'oferta, tot seguit pels assalariats (33,5%), amb els majors creixements; per contra els comandaments mitjans (22,5%) i els directius (6,9%) presenten tendències decreixent.

 

Segons les funcions que desenvolupen a l'empresa l'àrea comercial i de màrqueting (27%) i l'àrea de producció (25,77%) són les de major absorció de l'ocupació, la primera amb tendència a l'augment i la segona al decreixement. Això respon a una estratègia de les empreses d'augmentar l'activitat de vendes frenar la despesa productiva davant les incerteses de la desacceleració econòmica. En menor proporció, incrementen la seua demanda els llocs de treball de serveis generals (12,5%) i d'administració i finances (7,89%). També augmenten tot i de manera més discreta les àrees d'Atenció al Client (4,48%), informàtica(4%), direcció general (3,08%), recursos humans (2,88%), màrqueting (2,51%) i qualitat (2,04%).

 

Durant els sis primers mesos de 2008, els trams on més llocs de treball s'han destruït són aquells sens qualificació, i això no és cap novetat. Per tant, una vegada més la realitat del mercat de treball a València –com a la resta d'Europa- ens demostra que la millor eina per lluitar contra la crisi i contra l'atur és la qualificació permanent dels treballadors. Però parlar de “permanent”, com de formació continuada, vol dir quelcom més que un curs de formació de tant en tant; apel·la a l'actitud positiva de cerca sistemàtica en la millora de noves competències i a la planificació de l'activitat formativa en el marc de l'esdevenir del propi mercat laboral i, per tant, tenint en compte les competències que seran d'utilitat demà passat.

El mateix que he dit sobre l'economia agregada del mercat de treball podem dir-ho respecte de l'àmbit de l'empresa. Els actius principal d'aquesta són els seus recursos humans i una parts substancial  -no l'única-  són els coneixement que aporten al conjunt de l'organització. És per aquest motiu que la seua gestió resulta tan transcendent.

 

I que dir, doncs, sobre la gestió de la pròpia carrera professional. Els treballadors qualificats han d'incorporar a la seua activitat d'adquisició competencial formes mixtes de gestió, assessorats per experts, sobretot per als àmbits del disseny, l'anàlisi, la planificació i l'avaluació d'aquella. Serà en aquest terrenys on el coneixement de les evolucions del mercat de treball reals i emergents, junt als nous perfils competencials, constitueixen una premissa bàsica en l'acció. Els jaciments d'ocupació són el pou on beure per aquest afers.