L'apatia, la tristesa, l'ansietat, la irritabilitat i la son són alguns dels símtomes que provoca la tornada a la feina. O, per ser més acurats, retrobar-se amb el lloc de treball i amb el que deixarem abans d'iniciar el període vacacional. El síndrome dels dilluns, com se l'anomena, com també el Síndrome Posvacacional, amb síntomes com el cansament permanent, la falta o excés de gana, els problemes de concentració, la disminució de la productivitat, aparicions de migranyes, disminució de l'activitat sexual, menor freqüència de les relacions socials i de menor qualitat, etc., a més de les adés citades és el que ens trobem a les consultes aquests dies d'inici de curs.
Alguns experts parlen de fins un 35 % dels treballadors manifesten amb major o menor intensitat aquests síntomes. Cal, però, que diferenciem graus i intensitats. Per entendre'ns assenyalarem tan sols de tres.
En un primer nivell, si el nostre treball ens sembla més o menys acceptable, però necessitem d'un temps d'adaptació al canvi. En conseqüència, la tornada serà "pesada" però suportable.
Un segon nivell, és quan el treball que tenim no ens agrada massa o no ens motiva el suficient. Aleshores, el retrobament amb allò se'ns fa feixuc, fins i tot algunes conseqüències psicosomàtiques aparéixen.
Finalment, en un tercer nivell seria aquell on el treball era una vertadera tortura (física i/o psicològica) i tornar-hi es viscut de manera traumàtica. Junt als efectes de cansament i sert estat negligit del primer nivell i els efectes psicosomàtics del segon, ens podem trobar amb quadres patològics importants en els seus graus més elevats. Però també, s'inclouria clarament en ell, en què els psicòlegs anomenem Síndrome d'estar cremat (SEQ) o bournaut.
Una primera conseqüència que cal extraure és que el retorn a la feina no és qualsevol cosa i que cal pendre-s'ho molt seriosament, tant els que hi són en aquestes circumstàncies, com els directius d'empresa o responsables dels recursos humans. Ens va el rendiment, però sobretot la salut.
El que ací hem anomenat síntomes de primer nivell, remeten a les poques hores, en el cas del Síndrome dels dilluns, o poques setmanes en el cas del Síndrome Posvacacional. No caldria preocupar-nos en excés d'ell i forma part de les converses informals que hi fem servir en aquests períodes. Amb tot algunes notes sí que considere tenir en compte.
El ritme accelerat de les societats postindustrials, en el que es vol tot en el mateix moment en què es viu, tot immediat (o un poc abans, si us plau!), ens dificulta trobar els temps adequats per cada cosa. El temps d'adaptar-se hi cal. Adaptar-se als canvis que suposa tornar al treball o iniciar les vacances: horaris nous, rutines diferents, responsabilitats i activitats distintes, etc. Una segona conclusió, doncs, és que ens hem de donar temps d'adaptació.
A més a més, podem realitzar una sèrie d'exercicis de caire preventiu que ens ajudaran a mitigar el temps d'adaptació i, conseqüentment, el síndrome postvacacional. Sens voler ser exhaustius diré:
- Repartir els períodes vacacionals, amb estades més curtes però varies al llarg de l'any.
- Avançar la tornada a casa, no fent-la coincidir amb el final de les vacances.
- Desconnectar del treball, però no totalment. Alguna lectura sobre el sector d'activitat pot ajudar.
- Durant les vacances mantindre un mínim de regulació horària en els menjars, dormir, etc., amb totes les excepcions raonables per a un període com aquest.
- No abandonar la lectura. Qualsevol lectura. Aquella que ens apetisca en cada moment.
- Dedicar un temps a l'esport, les relacions socials, i al descans. Però sobretot a gaudir d'aquest dies.
- Avançar la tornada a casa, no fent-la coincidir amb el final de les vacances.
- Desconnectar del treball, però no totalment. Alguna lectura sobre el sector d'activitat pot ajudar.
- Durant les vacances mantindre un mínim de regulació horària en els menjars, dormir, etc., amb totes les excepcions raonables per a un període com aquest.
- No abandonar la lectura. Qualsevol lectura. Aquella que ens apetisca en cada moment.
- Dedicar un temps a l'esport, les relacions socials, i al descans. Però sobretot a gaudir d'aquest dies.
Però, una vegada ja hem retornat les claus per superar els síntomes de primer nivell del Síndrome Posvacacional són:
a) De naturalesa fisiològica
- Millorar l'alimentació amb ingesta de fruita, verdures variades, llegums i pasta.
- Introduir un poc d'exercici físic, dos o tres cops a la setmana: natació, passejades, balls de saló, etc.
- Regularitzar els temps de la son, amb no menys de sis hores i no més de vuit hores diàries.
- Donar-se temps perquè el cos s'adapte.
- Introduir un poc d'exercici físic, dos o tres cops a la setmana: natació, passejades, balls de saló, etc.
- Regularitzar els temps de la son, amb no menys de sis hores i no més de vuit hores diàries.
- Donar-se temps perquè el cos s'adapte.
b) De naturalesa psicològica
- Augmentar les activitats socials i familiars: jugar amb el nen, enjuntar-se amb els amics, participar en entitats socials de barri.
- Planificar el millorament de la conciliació de la vida professional-laboral i familiar. Tal volta no estiga soles en les nostres mans, però tindre la determinació de millorar progressivament en allò que estiga al nostre abast.
- Mantenir una actitud positiva, tant en els primers dies com durant la resta de l'any: pensament positiu i actitud assertiva.
- Extendre algunes de les activitats de gust realitzades en vacances a la resta de l'any.
- Donar-se temps perquè la ment s'adapte.
- Planificar el millorament de la conciliació de la vida professional-laboral i familiar. Tal volta no estiga soles en les nostres mans, però tindre la determinació de millorar progressivament en allò que estiga al nostre abast.
- Mantenir una actitud positiva, tant en els primers dies com durant la resta de l'any: pensament positiu i actitud assertiva.
- Extendre algunes de les activitats de gust realitzades en vacances a la resta de l'any.
- Donar-se temps perquè la ment s'adapte.
c) De naturalesa laboral
- Determinar objectius professionals a llarg, mig i curt termini. Descrivint-los i quantificant-los.
- Analitzar les fortaleses, febleses, oportunitats i amenaces en la nostra professió.
- Dissenyar o redissenyar la nostra carrera professional.
- Definir el Pla de Formació Individual per l'any actual. Cerca de recursos de qualificació professional.
- Contractar, si de cas, un tutor laboral que ens reporte la retroalimentació necessària, l'entrenament adequat i l'assessorament professional acord a les nostres necessitats i perfil.
- Donar-se un temps perquè tots aquestes activitats donen els seus fruits.
- Analitzar les fortaleses, febleses, oportunitats i amenaces en la nostra professió.
- Dissenyar o redissenyar la nostra carrera professional.
- Definir el Pla de Formació Individual per l'any actual. Cerca de recursos de qualificació professional.
- Contractar, si de cas, un tutor laboral que ens reporte la retroalimentació necessària, l'entrenament adequat i l'assessorament professional acord a les nostres necessitats i perfil.
- Donar-se un temps perquè tots aquestes activitats donen els seus fruits.
