Qui no ha passat per un procés de selecció? Per una entrevista on l'hi han preguntat de tot de manera impassible? Com psicòleg veig sovint com alguns s'acosten per primera vegada a una oferta de treball pensant en la imatge que donaran davant dels seus possibles futurs caps. La roba que portaran, el que diran i com ho diran, què postures i gestos faran, i quins no són convenients, què preguntes seran convenients de fer-ne i com contestar-hi d'altres que els facen. Ser sincer, cortés, manifestar sentit de l'humor i, si la situació és propicia i l'entrevistador ho admet, una mica d'ironia en la conversació és d'agrair.
Però de vegades aquestes qualitats són presentades amb certa sobreabundància i no afavoreixen al candidat. Em comentaren un cas d'un jove que s'oferia com cambrer en una gelateria. Era un d'aquells treball d'estiu que el permetria tindre les seues despeses cobertes a l'hivern. Durant l'entrevista amb el Gerent de l'establiment va mostrar-se obert i franc com habitualment ho és, però amb el nerviosisme va abusar de la ironia, que com els perfums, amb poc és suficient. Si fa no fa l'entrevista transcorregué de la següent manera.
- Quin és el seu nom complet?
o Miquel Sollana i Calabuig.
- Sexe …
o Com diu?. Mai el faig en la primera entrevista.
- Quina edat tens?
o És una pregunta que em faig tots els dies quan em mire a l'espill. Ma mare sempre em diu que vaig nàixer el 15 de gener 1984.
- Perquè vol treballar en aquesta empresa?
o Sempre m'ha agradat els colors i tota la decoració del local, crec que és atrevida.
- Qui lloc de treball ha pensat que podria ocupar?
o En realitat crec que seria un bon Gerent. Però em conformaria amb qualsevol que estiguera disponible. Si poguera elegir voldria en el futur obrir la meua pròpia gelateria, però hui per hui estic segur que puc aprendre en aquesta empresa.
- Quin és el salari que desitja?
o Uns 100.000 euros l'any, més una participació sobre beneficis, telèfon mòbil, despeses d’Internet, vehicle i dos períodes vacacionals: un d'estiu i altre d'hivern. Bé, seriosament, facen-me una oferta i segur que l'estudie.
- Quina formació té?
o Tota la necessària.
- Quin curs ha sigut l'últim que ha realitzat?
o Oficialment he finalitzat el batxillerat i després d'un any enriquir-me com persona, voldria fer enginyeria industrial.
- Què farà durant aquest any sabàtic?
o Com he dit voldria desenvolupar-me com persona: vull treballar i adquirir experiència laboral, vull viatjar per la resta d'Europa i, si poguera, per Canadà.
- Quin és l'horari que desitjaria?
o Pels matins, les vesprades les necessite per relaxar-me.
- Quin ha segut el teu últim treball?
o He estat ajudant al meu pare a ordenar l'andana fa dos dies. Però un treball remunerat i amb contracte, aquets serà el primer si no ens posem nerviosos. Ah! Sí, també l'estiu passat vaig estar a una altra gelateria.
- Tens alguna persona que pot donar referències personals teues?
o Moltes persones poden donar-hi referències, però cap d'elles parlarà millor que jo de mi mateix, no creu?
- Quin ha sigut l'èxit personal del qual et trobes més satisfet?
o L'excel·lent aconseguit en l'assignatura de Filosofia de la Ciència, sobretot després de l'ús de la "xulletada" a l'últim examen.
- Tens alguna limitació que tinga que conèixer?
o No ens enganyem si la tinguera no la diria. Però crec sincerament que puc fer-me càrrec de qualsevol assumpte d'aquets negoci.
- Té vehicle propi?
o Si, però soles els dies que vol posar-se en marxa.
- Has sigut sincer en tot el que has dit?
o Absolutament en tot.
Quin creieu que va ser el resultat d'aquesta entrevista?. Sí, és clar que tots pensem que el Gerent faria bé de no considerar la candidatura del jove. Però no va ser així. La darrera pregunta d'aquesta primera entrevista va ser:
- Perfecte jove. Podria repetir l'entrevista actuant com una persona servicial però distant? I un altra com una persona sensible i empàtica amb el client?
o Sens dubte que ho faria. He donat la impressió, en algun moment, de no poder-ho fer?
- Excel·lent. Demà a les huit torne i ho realitzarem d'aquestes dues formes. Li pareix?
o Ací estaré demà. Gràcies i que vostè ho passe bé.
Què havia vist aquest Gerent que el va fer pensar en l'adequat del candidat, almenys per dedicar-li una segona entrevista? La primera consideració que feu, sens dubte, seria l'espontaneïtat. Però, no era molest aquella ironia impenitent? Estic convençut que així ho és, però si considerem que a l'entrevista cal anar preparat, tant el candidat com l'entrevistador, aleshores comprenem que el Gerent de la nostra història tenia molt clar quin era el perfil del candidat que volia i que no seria un altre que aquell que reunira les competències que el lloc de treball requeria, i que prèviament ell havia estudiat. Si així era, podria haver observat que el negoci atenia a diferents perfils de clients segons l'hora del dia, que requerien formes de comportar-se diferents. Un actor o actriu haguera sigut adequat per la circumstància, però volia algú a mitja jornada, soles per la temporada d'estiu, amb espenta i iniciativa i sobre tot amb capacitat d'adaptar-se als diferents clients que s'acostaven per allí. Doncs bé, no em pareix agosarat que trobara interessant tornar-lo a entrevistar i requerint-li que interpretara uns altres personatges, sense cap mena d'explicació més. Si ho feia, i era convincent, aquell seria el seu candidat.
Què aprenentatges podem extraure de tot aquest assumpte? Doncs, en primer lloc, que els "prejuí" no són bons companys de viatge en el procés de selecció. Ni per al candidat que (re)crea un escenari no ajustat a la realitat. Ni per al seleccionador que limita la seua actuació de trobar aquell candidat que millor acompleix amb les necessitats del lloc de treball.
En segon lloc, direm que l'espontaneïtat és un valor en alça, però recordem que en la nostra societat no sempre és valorada com un valor positiu. En conseqüència, fem-la servir amb prudència. El mateix podem dir respecte a l'ús de la ironia, de la loquacitat, o l'ús abastament de la casuística personal.
En tercer lloc, els seleccionadors han d'ajustar-se a l'esquema prèviament traçat sobre els requeriments del lloc de treball, i no tant sobre imatges de primera ullada o intuïcions benintencionades, però que contenen un gran risc d'apreciacions en la seua predicció de comportaments futurs del candidat.
En quart lloc, el candidat ha d'esforçar-se en respondre a una simple pregunta: què característiques requereix aquell lloc de treball?. I no conformar-se amb la simple denominació del lloc, perquè "cambrers" (per example) hi han de molts tipus, segons l'establiment, la zona geogràfica, les tasques assignades, els horaris d'obertura, etc. etc. Si més no, l'entrevista també és un moment adequat per completar la informació sobre ell i sobre l'empresa.
En cinquè lloc, la participació en un procés de selecció, siga com a seleccionador, siga com a candidat, ens ha de reportar un aprenentatge precís sobre el mateix i sobre la nostra actuació, que ens possibilite millorar-la en el futur.
En sisè lloc, el psicòleg és el tècnic que està al nostre abast per orientar-nos, per tutoritzar-nos, per assessorar-nos en aquests afers.
Ah!, per cert, cal dir que el Gerent de la gelateria està molt satisfet de l'esforç que va realitzar, perquè els resultats foren excel·lents. El jove va trobar el treball que necessitava en aquell moment que el va permetre aconseguir el seus objectius personals.
Què aprenentatges podem extraure de tot aquest assumpte? Doncs, en primer lloc, que els "prejuí" no són bons companys de viatge en el procés de selecció. Ni per al candidat que (re)crea un escenari no ajustat a la realitat. Ni per al seleccionador que limita la seua actuació de trobar aquell candidat que millor acompleix amb les necessitats del lloc de treball.
En segon lloc, direm que l'espontaneïtat és un valor en alça, però recordem que en la nostra societat no sempre és valorada com un valor positiu. En conseqüència, fem-la servir amb prudència. El mateix podem dir respecte a l'ús de la ironia, de la loquacitat, o l'ús abastament de la casuística personal.
En tercer lloc, els seleccionadors han d'ajustar-se a l'esquema prèviament traçat sobre els requeriments del lloc de treball, i no tant sobre imatges de primera ullada o intuïcions benintencionades, però que contenen un gran risc d'apreciacions en la seua predicció de comportaments futurs del candidat.
En quart lloc, el candidat ha d'esforçar-se en respondre a una simple pregunta: què característiques requereix aquell lloc de treball?. I no conformar-se amb la simple denominació del lloc, perquè "cambrers" (per example) hi han de molts tipus, segons l'establiment, la zona geogràfica, les tasques assignades, els horaris d'obertura, etc. etc. Si més no, l'entrevista també és un moment adequat per completar la informació sobre ell i sobre l'empresa.
En cinquè lloc, la participació en un procés de selecció, siga com a seleccionador, siga com a candidat, ens ha de reportar un aprenentatge precís sobre el mateix i sobre la nostra actuació, que ens possibilite millorar-la en el futur.
En sisè lloc, el psicòleg és el tècnic que està al nostre abast per orientar-nos, per tutoritzar-nos, per assessorar-nos en aquests afers.
Ah!, per cert, cal dir que el Gerent de la gelateria està molt satisfet de l'esforç que va realitzar, perquè els resultats foren excel·lents. El jove va trobar el treball que necessitava en aquell moment que el va permetre aconseguir el seus objectius personals.
