Quan tant es parla de globalització, de l'ús massiu de les TIC en la vida quotidiana de la gent, referir-nos a les persones, als humans, podria paréixer un tema d'esnobisme o, si més no, resultar un assumpte menor per les organitzacions -empreses, administracions públiques, associacions i fundacions- i, fins i tot, per al conjunt de la societat.
Però, en aquest primer decenni del segle xxi quan el 60% de la població activa a Espanya -el 80% a USA- i més del 70% a València treballa al sector serveis, l'economia basada en el coneixement rellança el factor humà reubicant-ho com el principal actiu, si fa o no, de les organitzacions productives. La direcció estratègica d'aquestes es resitua des de l'òptica central de la direcció estratègica del factor humà (DEFH): dirigir organitzacions és dirigir persones. Entre les prioritats d'aquesta direcció es troba la identificació del talent i la seua contractació (captació), el seu desenvolupament i instrucció (capacitació) i retindre-ho, avaluar-ho i compensar-ho (motivació).
També prodríem dir que els directius excel·lents tenen entre les seues prioritats -a més de previndre es necessitats dels seus clients i adaptar constantment el seu negoci i estratègia a les demandes canviants de l'entorn- les de gestionat al seu equip de col·laboradors. Així, cal ser tutors -coach- del seus col·laboradors, cal preocupar-se per la seua avaluació, els seus plans de carrera professional, la seua satisfacció laboral, encoratjant la creativitat i la imaginació, potenciant la participació oberta i lleial en l'aconseguiment dels objectius corporatius.
Si les organitzacions busquen l'excel·lència, les persones i la seua gestió (DEFH) seran considerades com la principal avantatja competitiva i a ella assignaran recursos com inversions -i no com despeses- Per això, la gestió del coneixement com la gestió de les emocions corporatives constitueix un element clau de supervivència.
